El desenvolupament de rascadors té una història de centenars d’anys. Al segle XVIII, van aparèixer rascadors dibuixats per cavalls. Les seves cubetes es van col·locar a terra i es van treure per cavalls. La distància de transport era d’uns 15 ~ 50m. El 1883, es van fabricar rascadors en rodes. El 1910, els Estats Units van fabricar rascadors especials per tractors. L'antiga Unió Soviètica va produir en massa els rascadors de pneumàtics després dels anys vint.
El 1938, els Estats Units van fabricar rascadors autopropulsats. El 1949 es van fabricar rascadors de bessons. A la dècada de 1960, es van fabricar rascadors carregats en cadena i el rascador més gran del món (amb una capacitat de galleda de 200m³).
En comparació amb la primera generació de rascadors autopropulsats, el grau del producte del rascador autopropulsat per CL7 ha sofert un canvi qualitatiu, creant una nova era per als rascadors del meu país.
La gloriosa història dels rascadors a la Xina
La Xina va iniciar la investigació i el desenvolupament de rascadors als anys seixanta. A l’abril de 1961, l’Institut de Recerca en Manqueria de Manqueria de Manqueria de Manqueria de Manqueria de Manqueria/Enginyeria de Zhengzhou del primer Ministeri d’Indústria de Manquianes i planta de maquinària d’enginyeria Xiamen (els predecessors de la indústria pesada de Yutong, Tianjin Engineering Machinery Research Institute i XCMG Group, respectivament) van establir un equip de disseny conjunt). Per desenvolupar la primera generació de carregadores de pala autopropulsades del meu país en referència a prototips estrangers. El disseny es va completar a l’agost del mateix any. El 22 de desembre de 1962, el primer prototip de carregador de pala autopropulsat per la Xina C -6106 va néixer a la planta de fabricació de maquinària d'enginyeria de Zhengzhou.
El carregador de la pala pot tenir funcions de pala i transport per si soles. Sobretot quan la distància de transport és d’entre 200 a 300 metres i d’1 a 2 quilòmetres, la seva eficiència econòmica operativa és significativament millor que l’eficiència de la construcció d’altres combinacions mecàniques. Tenint en compte això, als anys seixanta i setanta, la investigació i el desenvolupament de carregadors de pala van rebre atenció dels departaments nacionals rellevants [1]. L'agost de 1963, segons el pla "Projecte de control de la clau de clau de producte de 1964" de la Comissió de Ciències i Tecnologia de l'Estat, Zhengzhou Engineering Machinery Plant de fabricació i l'Institut d'Investigació de Maquinàries d'Enginyeria de la Primera Indústria del Ministeri de Manqueria van establir un equip de disseny conjunt per desenvolupar -se i desenvolupar -se i desenvolupar -se Dissenyar el carregador de pala autopropulsada per CL7. El rascador autopropulsat per CL7, produït per assaigs el 1972, adopta la transmissió mecànica hidràulica i els moviments de les seves parts de la galleda també es canvien per control del cilindre hidràulic. En comparació amb la primera generació de rascadors autopropulsats, el grau del producte del rascador autopropulsat CL7 ha sofert un canvi qualitatiu, creant la primera nova era de rascadors del meu país. La màquina representava el darrer nivell de productes electromecànics de la Xina en aquell moment. Va ser enviat a Colònia, Alemanya per participar a l'exposició internacional el juny de 1975; i va guanyar el Premi Nacional de la Science and Technology Conference el 1978. A l'octubre de 1978, segons els requisits del primer Ministeri de Maquinària, es van utilitzar dos rascadors autopropulsats per CL7 a la secció Golmud a Xidatan del ferrocarril previst Qinghai-Tibet. Es va dur a terme la primera prova industrial de la maquinària de construcció del meu país a l'altiplà.
Avui, dècades després, el rascador que abans portava la missió i l’honor lluita. Tot i que el rascador és força econòmic en el rascat i el transport de les operacions, ha estat substituït per la combinació d’excavadores o carregadores i camions abocadors. Segons les estadístiques, als Estats Units, el volum de la terra completat pels rascadors representa el 40% del total d’enginyeria de la terra.
